AB-001 - El crim d'Isabel Salas

# AB-001 — El crim d'Isabel Salas

Manacor, 24 de gener de 1980.

Una dona es trobarà morta dins casa seva.

El que inicialment podria semblar un robatori acabarà convertint-se en una investigació per assassinat.

I en poques hores, la policia posarà el focus sobre un jove de Manacor.

El seu nom?

Benito Veny Mesquida.

Una confessió.

Unes taques de sang.

Dues armes.

Un pou.

I una sentència de 27 anys.

Però, què va passar realment aquella tarda?

Això és l'expedient AB-001 d'Arxiu Balear.

El crim d'Isabel Salas.

---

El dijous 24 de gener de 1980.

Som a Manacor, a una casa del carrer General Mola.

El número 58.

Allà hi viu Isabel Salas.

Una dona que les fonts consultades descriuen com una persona coneguda i estimada dins el seu entorn.

Tenia dos fills.

I aquella hora baixa era dins casa seva.

Com tantes altres vegades, feia feina a la màquina de cosir i brodar.

Aquell dia, però, no arribaria a acabar la seva feina.

Unes hores abans del crim, Isabel havia tingut un contacte que acabaria sent important per a la investigació.

Segons el documental d'IB3, cap a les quatre de l'horabaixa, una veïnada va parlar amb ella.

Isabel li va explicar que havia pujat al terrat.

I allà havia trobat un jove que li havia resultat sospitós.

El jove li va dir que havia pujat a prendre el sol.

Isabel li va dir que no podia ser allà.

I ell va partir.

Aquell detall quedaria dins la investigació.

Perquè unes hores més tard, Isabel seria assassinada.

I aquell jove es convertiria en una de les primeres pistes.

Durant la investigació, la policia va parlar amb els veïnats.

L'objectiu era reconstruir les darreres hores de vida d'Isabel.

Qui l'havia vista, quan l'havia vista i què havia passat abans de les set del vespre.

Segons IB3, una de les darreres persones que va parlar amb Isabel va ser una veïnada.

Eren, aproximadament, les sis i mitja.

La va veure a través d'una finestra.

I varen parlar breument.

I no va observar res estrany.

A partir d'aquests testimonis, el documental situa, aproximadament, entre les sis i mitja i les set, l'interval en què es podria haver produït el crim.

Però això és una reconstrucció.

Cap a les set i quart del vespre, arriba l'avís a la policia.

El marit d'Isabel havia entrat dins casa seva.

I l'havia trobada morta.

Hi havia una gran quantitat de sang.

I signes evidents d'una agressió.

El cos era dins l'habitació on Isabel feia les seves feines de costura i brodat.

La policia va determinar ràpidament que no es tractava d'una mort accidental.

Era un homicidi.

Però hi havia una altra cosa.

Faltaven diners.

Aproximadament, deu mil pessetes.

Una quantitat que les fonts situen en unes 9.995 pessetes.

Això va fer pensar en un possible robatori.

Però hi havia una pregunta.

Si allò era un robatori, per què Isabel havia estat assassinada d'aquella manera?

I, sobretot, com havia entrat l'agressor?

Perquè no hi havia signes evidents d'entrada forçada.

La investigació es va posar en marxa.

Els agents van reconstruir els moviments de les darreres hores.

Van parlar amb els veïnats.

I van intentar identificar el jove que Isabel havia vist al terrat.

Diverses persones haurien vist un jove sospitós.

I un dels noms que va aparèixer va ser el de Benito Veny.

Un jove de Manacor.

Segons les fonts consultades, tenia 18 anys.

Però aquí hi trobàvem una primera discrepància.

Altres fonts de l'època situen la seva edat en 19 o 20 anys

Per tant, l'edat exacta queda marcada com una discrepància entre fonts.

Benito Veny era un jove de Manacor.

Les fonts el situen treballant durant un temps en un taller de mecànica del carrer de Ses Parres.

El documental d'IB3 també ha recollit testimonis que el descrivien com una persona solitària.

I parla d'una forta addicció als jocs de cartes i de daus.

Segons aquesta mateixa font, havia arribat a fer petits furts per aconseguir doblers per jugar.

Això és el que expliquen les fonts.

No és una valoració nostra.

I és una diferència important.

La policia va localitzar Benito a S'Amoladora.

Era un lloc on es jugava a cartes.

Segons les fonts consultades, les persones que eren allà van dir que Benito no va mostrar sorpresa quan la policia el va anar a cercar.

Benito va acompanyar els agents.

Segons el documental, ho va fer amb tranquil·litat.

Però encara no havia confessat.

Durant la investigació, van aparèixer unes taques de sang en els pantalons de l'acusat.

Els pantalons van ser enviats a Madrid per analitzar-los.

I segons les fonts posteriors consultades, la sang va resultar compatible amb la de la víctima.

Aquí hem de fer una precisió.

Les fonts públiques que hem pogut consultar expliquen el resultat.

Però nosaltres no hem pogut consultar directament l'informe original de l'anàlisi.

Per tant, el consideram documentat per les fonts consultades, però no verificat directament amb l'informe original.

---

El divendres 25 de gener de 1980, Benito és interrogat.

Al principi nega els fets.

Però després d'hores d'interrogatori, acaba confessant.

Segons la seva declaració, havia perdut doblers jugant.

I tenia un deute.

Havia decidit anar a robar a casa d'Isabel.

Primer havia pujat al terrat.

I allà s'havia trobat amb ella.

Però després hauria tornat a entrar.

I aquesta vegada, sense ser vist.

Segons la confessió recollida per les fonts i reconstruïda per IB3, Benito va entrar per la zona del garatge.

Allà va veure les eines del marit d'Isabel.

Entre elles, un pic de picapedrer.

Va entrar dins la casa.

I va arribar fins a l'habitació on Isabel estava treballant.

Ella estava asseguda i d'esquena.

No el podia veure directament.

I, segons la seva pròpia declaració, va decidir matar-la perquè no el pogués identificar després d'haver-lo vist al terrat.

Benito va agafar el pic.

Segons la seva confessió, el va aixecar una vegada.

Va dubtar.

Una segona vegada.

Va tornar a dubtar.

Una tercera vegada.

I encara no havia atacat.

A la quarta, va colpejar Isabel.

El documental d'IB3 explica que l'agressió va ser brutal.

I que, a més del cop produït amb l'objecte contundent, també es varen produir ferides amb unes tisores que ja eren dins l'habitació.

La xifra exacta de les ferides varia segons les fonts.

IB3 parla de fins a 10 ferides a l'abdomen.

Entre altres fonts de l'època parlen d'un nombre diferent de ferides.

Per això, no donarem una xifra única com si fos indiscutible.

Després de l'agressió, Benito hauria agafat els doblers.

Les fonts situen la quantitat en aproximadament 10.000 pessetes.

Segons la seva declaració, l'objectiu inicial havia estat robar.

Però després de trobar-se amb Isabel durant el robatori, acabaria convertint-se en homicidi.

Això és el que explica ell.

Però durant el judici, la seva versió canviaria.

I això serà important.

---

Després del crim, segons la declaració recollida per IB3, Benito va partir de casa amb les dues armes, el pic i les tisores.

I les va tirar dins un pou.

La policia les va acabar localitzant i recuperant.

Segons IB3, era una tasca complicada.

Les armes es trobaven dins l'aigua, a uns dos metres i mig o tres metres de profunditat.

Sabem, per tant, que les armes varen ser recuperades.

Però no disposam dels informes originals que ens permetin explicar en detall quines proves biològiques, empremtes o altres anàlisis s'hi varen fer.

Per això, no anirem més enllà del que podem documentar.

Segons la declaració recollida per IB3, després de tirar les armes dins el pou, Benito es va trobar amb un amic.

Li va pagar 3.000 pessetes d'un deute.

I amb la resta hauria tornat a jugar.

Aquesta part forma part de la seva declaració.

No hem trobat una font independent que ens permeti confirmar tots aquests detalls.

Per això, els deixam identificats com a informació atribuïda a la seva declaració.

---

El 26 de gener de 1980, Benito es posa a disposició judicial.

Després de ratificar la seva declaració, és traslladat a la presó provincial de Palma.

Queda a l'espera del judici.

Però el judici no arribarà immediatament.

Passaran més de dos anys.

---

Març de 1982.

Han passat dos anys des del crim.

El cas arriba a l'Audiència Provincial de Palma.

Benito és jutjat pels fets.

La Fiscalia manté l'acusació per robatori amb homicidi.

I considera la traïdoria com una de les circumstàncies agreujants.

La petició de pena arriba fins als 27 anys.

Però durant el judici, la versió de Benito torna a canviar.

Al judici, Benito reconeix els fets.

Però modifica part de la seva versió.

Ara sosté que primer va matar Isabel.

I que després va cometre el robatori quan ja sortia de casa.

La Fiscalia manté una versió diferent.

Segons l'acusació, primer hi havia hagut el robatori.

I després, l'assassinat.

La defensa també intenta qüestionar la seva responsabilitat penal.

Presenta elements relacionats amb unes limitacions intel·lectuals que constaven en documentació anterior.

I, segons IB3, també es fa referència a una suposada epilèpsia que patia des de la infància.

Aquesta no és una diagnosi nostra.

És part dels arguments i de la documentació exposada durant el procés.

La sentència arriba aquell mateix mes, març de 1982.

Benito Veny és condemnat a 27 anys de reclusió major.

També és condemnat a indemnitzar la família d'Isabel amb dos milions de pessetes.

I la sentència contempla la traïdoria.

Dos anys després del crim, el cas queda resolt judicialment.

Però l'expedient encara no acaba aquí.

Una publicació de Manacor de l'any 1990 encara situa Benito Veny complint la condemna de 27 anys.

A partir d'aquí, la informació pública que hem pogut trobar es fa molt més escassa.

I hi ha referències posteriors a una possible reducció de condemna relacionada amb treballs penitenciaris.

Però no hem trobat documentació pública suficient per confirmar exactament quan va sortir de la presó.

També existeix una informació oral procedent de Manacor.

Segons aquesta informació, Benito hauria mort anys després.

Per això, no ho podem confirmar.

I, per tant, queda dins l'expedient com una pista no confirmada.

---

Arribats aquí, què sabem?

Sabem que el 24 de gener de 1980, Isabel Salas va ser assassinada dins casa seva, a Manacor.

Sabem que la investigació va conduir fins a Benito Veny.

Sabem que va ser detingut.

Sabem que va confessar.

Sabem que hi havia unes taques de sang als seus pantalons que, segons les fonts consultades, corresponien a la sang de la víctima.

Sabem que les dues armes que, segons la seva declaració, havia tirat dins un pou, varen ser recuperades.

Sabem que el cas va arribar a judici l'any 1982.

I sabem que Benito Veny va ser condemnat a 27 anys de reclusió major.

Això és el que podem sostenir amb les fonts que hem pogut consultar.

Però també hi ha coses que no sabem.

No sabem, amb exactitud, el minut en què es va produir l'atac.

No sabem tots els detalls dels informes forenses originals.

No tenim davant nostre els informes originals de l'anàlisi de sang.

No podem reconstruir amb total precisió què va passar dins aquella casa durant aquells minuts.

No podem confirmar totes les dades que apareixen únicament a fonts secundàries.

I no podem confirmar què va passar amb Benito després dels anys que apareix documentat complint condemna.

I això també forma part de la història.

Durant la investigació d'aquest expedient hem trobat diverses discrepàncies.

L'edat d'Isabel apareix com a 39 anys en algunes fonts.

I 45 en una altra.

També l'edat de Benito varia segons la font.

El moment exacte en què Isabel va veure el jove al terrat no apareix igual a totes les reconstruccions.

I el nombre de ferides també presenta diferències.

No hem triat una versió simplement perquè encaixi millor.

Quan les fonts discrepen, ho deim.

I el que sí que queda és una casa, un carrer, una família, una dona que aquella tarda feia feina a ca seva i una investigació que, dècades després, encara podem reconstruir només parcialment.

Perquè els expedients no sempre tenen totes les respostes.

I les fonts tampoc.

Per això, a Arxiu Balear, un rumor no és una prova.

Una declaració no és necessàriament un fet comprovat.

I una discrepància no desapareix perquè llegim una de les versions.

El crim d'Isabel Salas va acabar davant d'un tribunal.

I hi va haver una condemna.

Però reconstruir un cas dècades després no consisteix només a contar com va acabar.

També consisteix a separar el que sabem del que creim saber.

El que està documentat del que només apareix en una font.

I el que, encara avui, no podem confirmar.

Aquesta és la feina d'Arxiu Balear.

No recrear els crims. Documentar-los.

Aquest ha estat l'expedient AB-001.

El crim d'Isabel Salas.

Un cas de Manacor.

24 de gener de 1980.

Hem contat el que hem pogut documentar.

Hem assenyalat el que no hem pogut verificar.

I hem deixat obertes les preguntes que encara no tenen resposta.

Perquè, si no ho sabem,

deim que no ho sabem.

Això és Arxiu Balear.

Crònica negra de les Illes.